ALEATORI ( abril 2010 )

 Tancar els ulls

I, en un clic, entrar

dins una banda sonora

 premeditadament inesperada

que t'absorveix amorosament.

A fora el mon pot

esperar, si vol,

que tu i una cancó

sobtada

us fongueu en una trobada

potser irrepetible

en el temps i l'espai.

Només amb un clic,

d'un repertori prèviament

triat al teu ipod,  Com no has triat mai

a la vida. Aleatori.

NO HI SÓC ( abril 2010)

 No hi sóc.

Mentre prenc el sol

ajagut, immòbil,

ulls clucs i plàcidament

encarat, pel meu cap

voleien papallones infinites

dins de petitissims

raigs de sol. Els mateixos

que noto al rostre encès

i que em fan perdre

el mon de vista.

Ja ho he dit, no hi sóc.

DESPRÉS DE L'AMOR ( abril 2010)

 Després de fer l’amor

es para el món

per un instant precis

i preciós

i es fon tot. Res té

valor de res, només

un buit ple i delerós

d'una dimensió estranya

i infinitament dolça

que et fa sentir humilment

al centre del món.

De l'abans

al just després

on tots els  somnis

per fer són gairebe possibles

ASSEGUT ( abril 2010)

 Assegut en un banc

pots mirar-te passar

la realitat, la vida

des d'una posició privilegiada.

i arriscadament exposada.

Espectador com ets,

potser no ho saps, però

tothom et mira.

FOC ENCÈS ( abril 2010 )

 Davant del foc encès

em deixo endur per l'afany

de desxifrar-ne el misatge,

que no entenc. Però em captiva.

I m'hi torno a quedar

mut i embriac

com tantes i tantes vegades

davant d'un foc encès

com ara aquest.

A fora el fred em crida l'atenció

però no hi faig cas,

i se' m revolta.

BROGIT (març 2010 )

 Tot el brogit

que escandalosament

m'acompanya i

m'arriba des dels

carrers bullint

i plens d'activitat

desapareix sobtadament

i sense escales

si faig un gest precís

i tanco la finestra.

El brogit no hi és.

DE COP I VOLTA (març 2010)

 De cop i volta,

els nens.

Me'n recordo

de quan anàvem al parc

i eren nens que  jugàven

i prou sense parar,

com si no fos prou.

  De cop i volta

me'n recordo d'aquelles

tardes de parc amb

els nens, petits,  i jo.

Inesborrable.

AVANÇO (marc 2010)

 Avanço

deixant enrrere

les voreres com si

elles, no tinguessin tard.

I sempre em guanyen

Perquè sempre n'hi ha

més per avancar.

Faig tard. 

PLE (març 2010)

 Saber-se ple és

francament

un bon estat per

proclamar-lo,

pregonar-lo i,

fins i tot agosaradament,

compartir-lo.

La plenitud és

l'inici, punt de partida,

no res més. La buidor,

L'ostracisme.

EUFÒRIA (marc 2010)

L’eufòria

sembla un minut ràpid,

una aixeta oberta, un crit

al cel. Un bon postre,

un bon paisatge.

una visió

Escric això

- ho reconec-

just després d'haver viscut

un minut d'eufòria

que passa i et sacseja.

No sóc el mateix d'abans.

m’ho noto.  Per un instant

m'envaeix l'euforia.

CAPTURO (març 2010 )

 Capturo

instants, sensacions

i proeses que m'envolten

quotidianament,

i n'estic al cas,

i les busco i les penso

i fins i tot

les col,lecciono ordenadament

dins el meu cap

i amb tota mena

d'artil.lugis.

Tot i això,  m'ho reconec.

no me les atrapo.

MIRALLS (marc 2010 )

Miralls

als carrers plens

de gent com tu

i com jo

que s'emmirallen

en carrers plens

de miralls com tu

i com jo.

DIES (març 2010 )

 Hi ha dies

que neixen nets

a punt per ser

acolorits

amb milers de petites

cites quotidianes.

Sense mals averanys.

són els millors,

sens dubte.

Caldrà veure

si es cumpleix,

en el primer cafè,

la profecia

DEMÀ (març 2010 ) – en vetlla 7 -

Demà

no hi haurà ni rastre

d'aquest present

que serà ahir.

ni que àvidament

te' n apropiïs,

ni que t' entestis

a fer- l'ho evident.

ni que t'hi lliuris.

Ara no es demà

i demà és

tota un altre vida.

JUST ARA ( març 2010) - en vetlla 6 -

Ara és

just el  que ahir vas veure

venir.

I te' n admires, potser,

de trobar-t'hi cara a cara

com qui es desafia.

OBLIDARÀS ( març 2010 ) - en vetlla 5 -

 Oblidaràs

per sort

el rastre inhòspit

que has deixat en cada

pas.

I amb cada pas

- inesborrable -

un altre, i un altre

sense límit. És el somni

que mai voldràs.

RES NO ÉS IGUAL (març 2010 ) - en vetlla 4 -

 Res no és igual

res és present

com en els instants

passats.

La dèria continua i

et dur on no vols anar.

et re-situa.

DESPERT (març 2010 ) - en vetlla 3 -

 Despert

no veus amb claredat

el que hi ha dins el somni.

Ni t'ho imagines.

I ho tornes a provar.

L’HE VISCUT ( març 2010 ) - en vetlla 2 -

L’he viscut

aquest instant. I també

aquest altre. I més

se' m apareixen del no res

amb la familiaritat sobtada

de qui torna.

Els trobo atrevits

inhòspits, persistents

i em repiquen i em masseguen

com gotes de pluja.

I jo no hi he estat mai

sota aquests instants

però en vaig tan amarat

com quan et cau al damunt

una pluja feta d'instants.

Una tempesta.

INSOMNI ( març 2010 ) - en vetlla 1 -

Curiosament

l'insomni em desvetlla

del que no vull veure

ni sentir. M'atueix

com un intrús

i em priva

d'un estar que voldria

- diguem-ne -  estable.

L'insomni

m'adorm sense repòs

sense treva. Em crida

una i una altra vegada

a la riba

desesperada

del somni.

AVUI (15 marc 2010)

Avui

és un bon dia

per morir-se.

L'evidencia claríssima

que cal trobar el moment

adequat, te'ls fan

mirar amb detall

tots i cadascun dels

moments a la vista.

fins que un bon dia

en trobes un com avui,

I et dius, si,

avui pot ser un bon dia

per morir-se.

Per alguna raó, no ho has fet.

FRED (març 2010)

El fred

capgira els retorns

i fa més inhòspites

les estances.

Tot i el divendres

radiant,

m'entel.la l'enyor

dels adéus i la olor

de les recances.

Fi de trajecte.

Em costa d'imaginar

un divendres etern

i un retorn

impossible.

Per a Marta i Pierrot Bidon ( 12 març 2010) 

NOMÉS (març 2010 )

Escric només

per sobreviure. Ho sé,

i és en aquest munt

d'atzars que no sé,

que hi deixo empremtes

per reconeixer-me.

Vindran després

les palpitacions

i els límits establerts

per retrobar els ports

entre la boira. 

Escric, ho sé,

 només per sobreviure.

ESPAI (març 2010

 L’espai

necessari per saber-te

amparat

de la resta d'espais

innecessaris.

M'AGREGUEN (març 2010)

 M’agreguen

convulsivament

a desconeguts propers

- potser ni això -

que sobtadament volen ser

els meus amics.

No sé on ens durà

aquest excés virtual.

De sobte

m'entren unes irrefrenables

ganes d'abraçar algú.