No hi ha
racons verges. Només
instants que no són
de ningú més. Els busco
i m'hi recreo, delerós,
inesperadament
tres o quatre cops
al dia. Sense fugir,
només perdent-me
sense perdre el rastre.
Instants infinits
enmig de tot.
Podria fer-ho davant teu,
ni ho notaries.