No hi sóc.
Mentre prenc el sol
ajagut, immòbil,
ulls clucs i plàcidament
encarat, pel meu cap
voleien papallones infinites
dins de petitissims
raigs de sol. Els mateixos
que noto al rostre encès
i que em fan perdre
el mon de vista.
Ja ho he dit, no hi sóc.
